CONCERT ST. ESTEVE SESROVIRES

ST. ESTEVE SESROVIRES, CRÓNICA DE UN CONCIERTO ANUNCIADO
por T-brown

Se abre el telón y aparece sobre un escenario de tintes impresionistas una banda de pseudo músicos en formación 3,4,3 con “il fóniko” de cancerbero.
Se cierra el telón.
Se abre el telón y el público se parte la caja de la túnica del cantante... menos las cuatro de delante, que se acercan curiosas a confirmar si se ha puesto calzoncillos y se llevan una babucha de regalo.
Se cierra el telón.
Título de evento(¿?):
La família Torelli vs. Sant Esteve Sesrovires, “fair play” al más puro estilo jamaicano.

I entre acte i acte, entremès.
Algú digué en veu baixa per ser escoltat: “...de les nostres gambes i els vostres musclos en farem paella”. Bo que sí!
La retroalimentació és l’al·licient que no ha de mancar mai en qualsevol relació públic-músic/músic-públic i, de fet, no mancà pas al Casino de St. Esteve. L’energia es trasbalsava d’un cantó cap a l’altre creant-ne de nova contra pronòstic... res més satisfactori per ambdues parts. Va resultar, doncs, una trobada entre dos ens col·lectius que, malgrat el relatiu desconeixement mutu del que es partia, van decidir estimar-se intensament i incondicional durant bona part de la vetllada. Per la nostra banda, esperem sincerament que no sigui el darrer cop. Sense la vostra escalfor la nostra tasca perdria qualsevol sentit... si es que en conserva algun.

Gràcies també per les múltiples ofertes de sexe que vam rebre. Que bonica és l’estimulació genital interpersonal! Mu bonita, mu antigua i tremendament beneficiosa per als que la practiquen.

Pel que fa a la nova incorporació del mercat d’hivern, cal remarcar que no només va estar a l’alçada, si no que pujà el llistó com si es tractés del mismísimo Sergei Bubka de les tecles i les percussions. [Acotació privada pel Sebas: encara ets a temps de fugir, les garres del nostre sectarisme amateur encara són tendres, però, reflexiona, de que et serviria ara que saps que vas néixer Torelli? Recorda que a cadascú li toca la família que li toca i, a tu, també t’ha tocat aquesta... com diuen els francesos i les franceses: “Tanpis pour toi!”. Desitgem que t’ho prenguis amb la mateixa il·lusió amb la que nosaltres t’obrim els nostres braços. Benvingut Sebas; casa meua és casa teua, si és que hi ha hipoteques d’algú!]

Menció especial i abraçada des d’aquestes línies per per la Judit, en Carles, i la gent de Flamencool. I per la resta, salut i alegria, que mai en sobra!

... novament, he vist sortir el sol.